Ovidi Montllor piosenki

Aquella verge vinclada als meus braços tota es donava però ha fet un gran crit. -Oh, amat, no temis! - em deia ajocant-se: -No hi ha a la terra cap glavi més fi. Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra que et faci ofrena d'un amor tan pur. No em deix...

Jo sóc fill de família molt humil. Tan humil que d'una cortina vella Una samarreta em feren: vermella. D'ençà, per aquesta samarreta, no he pogut caminar ja per la dreta. He hagut d'anar contracorrent perquè jo no sé què passa que tothom que el ve de ca...

Penyora d'amor, penyora. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: - o bé et tornaria el bes o et donaria una taronja, una ametlla o bé l'esqueix d'una clavellina nova. No fóra mesquí de res pe...

Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! El color negre que tant m'estime, se'n vindrà amb mi. Jo sol de negre! Beveu conyac, i vi i caçalla. I si m'arriba el pressupost beveu bon "whisky". Ràpidament, em b...

Tot aquest món ja és ben divertit. Ja no hi ha amos ni criats. Ara els qui manen parlen amb tu sense cap mena de recança. No és pas allò de l'esclavitud on era un tort mirar el teu amo. ara et fan xerrameca, cops a l'esqueneta i algun cigarret. I fins i tot al...

El pas tel temps farà de nosaltres colors. Ja no se n'anirà l'ocell de tants amors. Vidres fràgils de goig. Nits i dies de sols. Vaixells de deu mil ports. Adéu a tots els dols. El vent que se'n va. Campanes de tardor. Pluja, neu, on són ja? Cap segon sense...

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb...

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa; sota els flandes i els melis sota els cedres sagrats. Quan...

Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores a la congregació, els germans dirien desaprovant: "C...

Petita i blanca enyora el mar la teva casa. Enyora l'aire d'una cançó d'una besada. La teva pell és del color sense mirall de terres clares. Els camps llaurats vetllen de nit el teu alè la teva calma. Moren els mars. Petita i blanca, es va mori...

Dolça amigueta juguem a fet, o a corretgeta o a bell indret. Dolça amigueta no tinguis por: ni he d'allunyar-me ni en cap racó fer-te malícies o bé el distret si acàs et cremes o ets a l'indret on he amagada la teva flor: si tu ets manyaga, jo seré bo....

Dolça forma, que una esperança violenta ha pres als destins; mica pura de terra, dins un buit de llum dibuixant-se. La seva solitud (amor!): atònit un record et mira des del temps massa ple, que gira entorn del teu fràgil Ilangor. Ja més simple, com...

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i la lluna s'afanya a pujar la carena! I ronda el ca fidel a la serena perquè al seu amo capritxós i destre plau-li besar l'amada sota la lluna al vol en el porxo del barri de la masia quieta adormida pels...

Del vaixell de les veles de zèfir l'irradiador de proa ha xuclada la sang del sol morent al mar. Rovell d'ou destriat en galledes de fusta. Sitges s'aquieta en verd i en blau i en blanc I la terra s'emporpra en la costa granada. Del vaixell de les...

De dalt a baix em creuarà la mort. De dalt a baix m'engolirà la nit. De dalt a baix em deixaran en terra. De dalt a baix em vestiran de fusta. De dalt a baix em miraran les gents. De dalt a baix em tancaran després. No podien posar el mort dins el taüt....

Prendre, prendre el vespre, la poma i l'escultura, prendre l'ombra i el mur i prendre el peu, el coll de la dona ajaguda i després obrir les mans. Quants ocells deslliurats! Quants ocells perduts que es converteixen en el carrer, l'ombra, el mur, el vespr...

Què et sembla si tornàrem cap a casa? Per més que ens esperem, no ens torna l'eco. Sense ell se'ns va morint el fet de viure: A mi la veu, i a tu els dits de la música. Poca ventura, amic, en l'aventura de ser-ne conseqüents i esperar l'eco. Tornem a casa ja,...

Fa una lluna clara i una nit serena. Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan; damunt les finestres cau la lluna plena, cau damunt la pica que la fa brillant. Aquesta plaça és tota recollida, tan aquietadora i tan suau, que sembla un replanet d'una altra vida on s'a...

Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'...

Serà blava i tranquil·la la mar. Serà verda i espessa la vall. Serà gran i dolça la muntanya. Serà un dia que durarà anys. Gent de mar, de rius i de muntanyes, Tindran tot. I es parlarà de vida. Les ciutats seran rius plens de gent. Floriran flors i cants i al...