Ovidi Montllor piosenki

Senyoreta dolça i tendra, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... Ja no existeix! Senyoreta bonica i tibada, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... No se'l mereix! Senyoreta tot goig i rosa, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... Ja no sé on creix! Senyor...

De genoll en avall carn estripada. Amb un pit grassonet i l'altre sec. Tres dents de dalt, del mig, li eren mancades. I reia amb boca gran. Un ull, plorava. Tot el ventre i baix ventre un gran forat. Una veu barrejada de granota i de corb sonava, q...

Deu caps d'homes deformes penjats d'uns fils podrits, em riuen i em conviden a treure d'ells profit. Visió que m'és pesada, no la puc suportar. I amb unes grans tisores tots els fils vaig a tallar. Zzzz! Coll fora! Zzzz! Cama fora! Zzzz! Braç fora!...

Cavaller d'un corser qual crinera és de flames só jo l'incendiari de mots d'adolescent. Blasmo els déus a ple vol: l'arraulit bestiari tem el fuet del meu cant! I he maridat la lluna... (Però no dormo amb Ella, si el filisteu governa els meus domenys) 

Estimada Antònia: T'escric des d'ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un got de vi i un poc d'engany. No tinc més solució, ja ho saps: l'engany. I m'ompliré tot d'ell, per anar viv...

Si com l'infant que sap pel carrer seu prou bé anar... Ausiàs March Una amable, una trista, una petita pàtria, entre dues clarors, de comerços antics, de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta, de nobles campanades i grans llits de canonge, d'una...

Una nit de lluna plena Tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avu...

Sense plors, ni sospirs. Sense tristor als ulls. Sense paraules buides. Sense morir de pena. Amb el cos d'una peça. Amb el cor al seu ritme. Amb el cap al seu lloc. Amb els ulls relaxats. Sense cap alegria. Sense massa tristor. Amb la sang al seu grau. Amb el...

Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors. Cues d'estels. S'ajunten els espais. 

El preu que es paga per a viure. El preu que es paga per a viure. Quan més pobre ix més car. Quan més ric el preu és lliure. Pots pagar o no pagar. Per a pagar o no pagar. Quan més pobre, ix més car. Com que la cançó és per a viure. Com que la cançó és per a...

Pel balcó he vist com neix el dia. Amb el treball he vist com passa el dia. Amb amargor he vist com mor el dia. Si el somni és bo?... He nascut! Gràcies! M'han donat de menjar! Gràcies! M'han donat de beure! Gràcies! M'han portat a l'escola!...

Les cames voluptuoses de la cambrera del bar on sóc se'm mostren, mentre ella carrega d'ampolles el frigorífic. se'm fa bella i tendra. Desitjada amb desesperació. Li diuen Enriqueta, i la vigila el nuvi assegut en un racó. El nuvi deu de fer unes...

Fem l'escamot del qui mai no reculen i sols un bes els pot fer presoners, fem l'escamot dels qui trenquen les reixes i no els fa caure sinó un altre bes. Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda: el primer bes que se'ns doni als primers. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes...

Al damunt de la tomba Al damunt de la tomba hi ha nat un taronger, i a la branca més alta hi canta l'esparver, que diu en son llenguatge, sempre de cara al vent; Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer! L'enramada Ja m'agafen i me'n lliguen...

És com un ball, inefables els girs. És com un ball, on s'ofeguen els tirs. És com un ball, ple de nacre i sospirs. És com un ball. No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc, entre coses horribles, còleres i tendreses. Un puny tot ple de sang i l'espil...

Jo seria el patró d´aquell vaixell que es veu a l'horitzó aniria més lluny que l'horitzó donaria a les noies el meu cor i el tornaria a prendre per donar-lo altre cop —noies de tots els ports. Faria mirallets amb llurs ulls i els meus ulls les sa...

Quan la passada del vent afina la tarda tèbia del mes d'agost, penges com una morta gavina dalt de la pedra grisa del rost. Des de les blanques parets estretes veus una mica de mar només; i encara et poses tot de puntetes, blanc cementiri dels mariners...

En Joan s'ha suïcidat! No es preocupe, senyora, Això ja sol passar. Han robat el meu Banc! No es preocupe, senyora!, Això ja sol passar. Una bomba al carrer! No es preocupe, senyora, això ja sol passar. El món s'està tornant boig No es preocupe, seny...

Ajagut a la fusta del taulell, llegeix, amb grans de pebre, els fets de Buda; i, al costat d'una vella geperuda, s'immobilitza com un blanc farcell. Si en aquest port ha abandonat la pell i aquí tot té una gràcia inconeguda, en ell hi ha un groc de bili...