Ovidi Montllor piosenki

Aquell verd de les algues sense vida, els llaguts amorrats i despintats, i la deixalla, que convida a l'ondulant sagacitat dels gats; i aquells capvespres niquelats de mansa badia morta, allò que havíem vist des de la porta del teu cafè, tantes vegades;...

Amb pas senzill, gasta el terra i sabates que paga ell. Còmode o no, gasta autobús a dojo, que paga ell. Amb gran esforç, gasta el seu cos vuit hores, que paga ell. Amb desesperació, s'entrompa amb vi, de vegades, que paga ell. Amb gran plaer, fa...

No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobta encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entr...

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, i el full s'irisa en veure's cobejat. I el cobrador s'intriga si giraràs el full: sols per veure't els ulls! Que les cames se't veuen i la mitja és ben fina; i tot el tram ets tu. Però els ulls no se't veuen. I la...

Aquesta tarda jo he trobat Eugènia -la que espera del viure un paradís- tota neu i perfum, com la gardènia, i als ulls un blau de mar tremoladís. Arronsada com dins d'una petxina, entre coixins somreia dolçament; duia un jersei color de mandarina i una...

4.- Arribes a besar-me quan la distància és de quilòmetres. I, en canvi, arribes. 3.- no sé si són els llavis petits, molt vius, així, corn són els teus. 2.- o és la meua insistència de besar-te. 1.- de besar-te. 

I Varen pensar-me uns savis dits la forma que sóc i guardo. II Ben endinsada en fang, en bronze, pujo, claror d'idea, per les arrels més fosques al gran esclat del somni. III Velers d'aranyes solque graons d'escuma. Mans, esguardeu-vos dins el treball, co...

VI Mai no preguntis qui ets. A cada moment canviaries dins el mirall. Defuig els ulls que saben. VII Des de quin dubte, en quin moment les formes son canviades? L'aire del vespre calma el nou dolor dels arbres. VIII Càlides aigües a mars de noms exòtics....

XII L'acant escolta ecos de llunyania. Eternitzades, altres fulles tremolen als sons apagadíssims. XIII Vibraven sempre, just ferides per l'aire, ombres de cordes. Torbs i serpents i guerres a poc a poc s'encalmen. XLV Dòcil forma, qui gasa desitjar que p...

XVI Aviat, fora del temps, d'il·limitades raons del nombre, sols pensament, ordeno vastituds de misteris. XVII Cargol, reposes al balancí de l'alba? Desempresona'm del teu glaç la basarda que baixaves dels cingles. XVIII Un peix, un núvol. Enforat d'aquel...

XXII Fuges, tempesta, del bon temps, i sofrien, per la teva ceguesa, I'or tardoral dels freixes, cansada son de masos. XXIII De qui fugies sinó de tu mateixa? Plou fort, però s'emporta el vent amic els núvols cap a la llunyania on ja no pot seguir-te la tev...

Justa la fusta. Justa la fusta. Justa la fusta. Justa el garrot. Garrot, garrot, garrot... Garrot, de dalt amplot, de baix amplet. De cop ben fort. Garrot, seràs l'esport del futuret. Del futurot. Garrot, faràs el sot. Faràs molts sets. Faràs la sort....

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot du...

-Eh!, tu, Hereu Riera, bé pots ben ballar, mentre que ta aimada a la mort s'està!- Tota la musica de cop va parar. Donà un tomb per plaça, sombrero a la mà, n'agafa el gambeto i al braç se'l tirà. Cançó de l'Hereu Riera I -Mare, la pica és de gel...

A la plaça de la Savanne, de Fort de France (Martinica), enmig de vuit enormes palmeres, hi ha un monument acadèmic i solemne, a la memòria de Josefina Tascher de la Pagérie, criolla de la Martinica, casada amb el comte de Beauharnais i, un cop vídua del guill...

Doncs era un rei que tenia el castell a la muntanya, tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases, i al matí des de la torre cada dia els comptava. La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava, doncs de comptar en sabia, però amor no l...

De vegades l'accent policromat, l'ull que es desarma, el braç que s'abandona i la fluïda voluntat que despersonalitza la persona en una tèbia mitja alegria de besos gens brutalitzats, gens àvids; de vegades, aquest caçar somriures sobre els coixins impàvids, i...

He llegit aquesta tarda que la fàbrica Paulac, ha tancat les seves portes, i ha fet crac! El diari diu que el pobre fabricant s'ha arruïnat, i ha hagut de marxar a Suïssa, amoïnat. Si la fàbrica no dóna, diu que no ens hem d'esverar, que ja hi ha qui se n'oc...

Per ordre de l'Alcalde es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà. Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de casa fins que torne el "bon temps". Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent, i se'n vaja a la platja,...

UNA ESCULTURA DE FENOSA Bella hamadríade, en els teus braços, espatlla i si acotxadora d'un violí, sols en parença sones tan fi per a una nova secreta oïda ara en els nostres ulls assolida? l, de mirar-te, pren embranzida alguna música que ve de mi?...