Ovidi Montllor piosenki

Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sent A dintre d'ell. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines coses més estranyes Que passen prop de mi. ¿Què passa ací on sóc, que tinc regust de res? Vaig i anem pa...

Passem, passant amb el que ens donen. Vivim, mirant aquells que viuen bé. Somiem desperts els ous que mai no ens plouen. Dormim, cansats no volent despertar més. Despertem, emprats, per anar fent món. Morirem matats pels seus directors. Que seran...

Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic. I no saber on anirem, quan la mort ens crid...

Ai! De bo, no res! De mal, cabassos! De feina, plens. De béns, escassos. Ai! Volguts per molts que volen guanys. Serem la clau que els obre els panys. Ai! I un cop oberts, ens deixaran que fem rovell al seu clauer fins que ens morim: Ai! I, si pot ser, sense s...

Si t'arriba el matí, penses: ja ha passat un dia. Han passat dies i anys, i sempre és el mateix dia. Dia de morts i de dol, dia que mai no es voldria. Per això ningú no el vol, encara que encara sia. Temps tan llarg que hi ha qui es cansa Temps batejat amb v...

De deu, de vint, de cents d'anys, ens ve la història. I no arriba el moment de tastar la glòria. La glòria del després no m'és problema. Ara per ara, què? res! Passar pena. I no en volem passar me cague en dena! Promeses i discurs, pa d'anys i anys. No donen s...

Una caseta prop d'una riera. Amb un petit hortet. Dues cabretes, cinc arbres, quatre gallines, flors, i un sou petit per a viure. Un poc de força al cos, i al seu costat la dona, la companya de sempre, la mare dels seus fills, la font d'aigua amorosa, la que l...

Infinitament lluny de tu, m'aproparia al bar. Transportat per l'aroma, demanaria un got. Destil·lat, d'aiguardent. Encendria un cigar ultramarí i al punt. Brindaria a la vida. I ho faria per tu. Infinitament lluny de tu, pujaria un cim alt. Gaudiria la vall....

Tancat a casa la major part del temps, no sóc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus. El meu treball el demostre com puc. I tant com puc, em done tot a ell. Millor, pitjor... El judici ja é...

Avui que fa aquest mar descolorit, i la tarda no té glòria ni pena, i a vora de la calma del meu pit no hi sento sospirar galta ni trena, em trobo dintre el llot d'un mal moment, i uns dits fets per la unglada i la ferida descorden el vestit del pensament i e...

Caminem al trot. Cavall de tothora. Sempre lluny, mai prop. Mira que el Déu plora! Defugint l'esguard, l'horitzó se't menja, seré, desvetllat, on la mort es penja. Vas passant. Vas passant. Vas passant. Sense temps, ple d'hora! Ulls entre buidor, ignorem tem...

l'autómnibus correcte ara acull al nadó amb la dida que el porta el nadó és més petit que la mamella d'ella més petit i més bru: -tot ell sembla una O de joguina que riu (la mare deu ser prima -bella com un obsequi!) a dintre de l'autòmnibus el nadó té l'ol...

Au adéu, comence el meu comiat a tot el temps passat. Bon vent i barca nova! Sé però, que no s'estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una gran cova. Mil espills, se'm trenquen en la nit colpegen el meu pit, i m'omplen d'ais la boca. I un badal...

Ve't aquí per on, jo sé que tu ja no m'estimes. Ve't aquí per on, jo sé que tu m'estimaràs. Ve't aquí per on, jo sé que tens un ull de vidre. Ve't aquí per on, jo sé que ningú no et dirà res. Ve't aquí per on, jo sé que ets més bleda que un ase. Ve't aquí per...

Tant com estime la terra, ai mare!, i no vull ser llaurador, ai mare!. Jo no vull ser llaurador. Si no hem compren un tractor, ai mare!, que les xiquetes del poble, ai mare!, no em volen veure amb la mula. No vull fer verema a França, ai mare!, Jo vull treba...

M'estimo l'horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d'aquest paisatge indiferent. I em plau l'estona virolada: gent d'amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar. I l'home humil que a l'aire ense...

Temps passat on el futur fos l'astre del bon port. Vaixell vell tot ple de cors ben joves plens d'amor. Una veu, dues guitarres fortes. Vela al món. Veles plenes del vent contrari, indòmit. Veles-cor. Contra vent, unes guitarres canten un bell cant. Una v...

Ja té illa la Villa, que Menorca és oberta. I taronja la Cort, que València es fa el mort. Com s'endinsa la mar ofegant per on passa. Com s'endinsa la mar per al centre arribar. Quin estrany enemic que ens va comprant la historia. Malaguanyats parents, us me...

Antonio, mestre perruquer, ha sorprès a la seva muller en amorosa baralla amb un tercer, i el cap li talla, amb la navalla tot cridant: Traïdora! Infidel! i tot pensant: Bonica i barata obtinc així una testa model per a l'escaparata. 

Sóc ací. El destí m ha portat. I voldria saber qui és el tal destí per donar-li les gràcies a la meua manera. El destí és invisible. I és això el que el salva.