Vidres a la sang piosenki
Utwory wykonawcy:
A l'ombra
Sento la crida, s' apropa de nou, La llum és tènue, M' agrado tanmateix com el que no sóc, un cop més, Resguardat a la tenebra I és a la llum on ma condició Reflexo exposat aliè a la veritat . Vivint a l' ombra, amagat a la foscor Emparat a l' eixopluc de la p...
Amb tota rancúnia
Per obra i gràcia de la incredulitat jo m'encomano a vos senyor, després de tants anys, per poc respecte a la paraule que hagueu empresonat jo us declaro a vos senyor, redemptor dels meus pecats. He importat i he retingut les essències del dolor i la por, en...
De sobte el foc
De sobte el foc que creix desmesurat i converteix els límits en presó tot el que era projecte i horitzó és ara el clos estricte del combat. Quin vent misteriós ens ha portat fins el recinte obscur d’aquesta por? Qui ens nega l’esperança i la claror? Qui ens...
El crit
No perdo l esperança, Apreto el pit d aquest ofec constant de reptes, Il.lusió i desengany L àmbit de la vida retrobo a cada detall, En un suspir, en un gest, En la insignificància d un record Aparteu-vos de mí, els qui em negueu el meu esperit, Resistiré...
El més dur sempre guanya
Aquest malson de créixer esgotadorament dins d’un cos endurit ple de bonys i d’arrugues, que cap pluja no estova. Tants inútils records, el vent, les coses tendres, afeixuguen la sang. I cruix a cada pas tota la baluerna, al capdavall, el cos s’adaptarà al rec...
El nostre silenci
El nostre silenci té veu, i es profunda i clara no és una veu qualsevol, veu eterna és de vida i de mort, d’imparable foc. Amb orgull brandarem nostra negra bandera, trepitjant fort avançarem, esclafant la temença, vencent l’horitzó. Pobre d’aquell qui no ha...
Els límits de la creació
De la prolífica contumaç dels teus congèneres vens, per una vida que penses gallard que et deu tres o quatre béns més dels que tens. Des de l'homogènia i l'egosime de la nostra condició, la humana com no, et convidem, més ben dit, t'inscrivim al joc de crèixe...
Esclaus de la modernitat
Som esclaus dels nostres temps, I així reeixim despertant En somnis sense dignitat, Per bens banals tan desitjats No prou brau és l'esperit d'aquells Qui desfugen nous destins No prou valents son aquells que, Remunerats són des del menyspreu Moltes foren les...
Identitat
Són temps de guerra i vanitat, d'ignominiós flux d'odi i rancúnia. Són temps en els que hem demostrat, la sobèrbia que ens embruta, sense recança, sense sentit d'integritat. Diàfenes imatges exemptes de depreciades paraules, capciosos icones embastardit...
La nostra estirp
La nostra estirp és de titans, i ho dic sense cap prejudici. penseu sinó en la gent, que dia rera dia, sofreix, estima i mor. aquella trista i oblidada gent que cada tarda menja el mateix plat poc amanit de tendresa que es separa per dues cambres, per enyorar...
La terra i tu
La terra i tu sou el mateix neguit camines sol, potser més sol que mai desconcertat, com qui se sap perdut i crida molt i no se sent la veu. El temps et fuig, i tot l’enyor dels dits se’t torna incert i fatigós camí, que no saps pas on du, si porta enlloc. Exi...
Negre destí, roja venjança
El nostre esdevenir és fosc, fosc com el cel, fos com la terra, com els nostres cors... Allà lluny a l'horitzó alguna cosa ens guaita, són els deus, allà als seus trons inassolibles. O és la mort que avança vers nosaltres, imparable, paorosa, desvocada. Potse...
No tornaré a ser jove
Que la vida anava de debò, Hom ho comença a comprendre més tard, Com tots els joves venia, A endur-me la vida per davant Deixar petjada i marxar entre aplaudiments volia, Envellir, morir, Eren tan sols les dimensions del teatre Però és que el temps ha passat,...
Policromía
Voldría retrobar l' expressió resultant De la duplicitat entre el bé i el mal Estranya polaritat, Poder contrastar que tot està en el mateix sac Signes màgics de dualitat, Paràboles misterioses, Sublims les grans sentències Que han expressat la fluctuac...
Som
Amb l' orgull dels proscrits de la massa resorgim Com feres desbocades sortim dels caus afamats de lluita Ens inspirem, reaccionem i responem a cada cop Amb pas ferm, Ferits de sensibilitat i ràbia inundada En l' adversitat aprenem On altres s' hi enfonsen Nos...
Torna al teu clos
Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle. T'en fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l'agonia lenta d'algú que estimes, com el cos tan conegut es degrada i malmet dins...
Tots els paisatges són iguals
Es des de la foscor i la deseperança d'aquests dies que anhelo i somio les forces que ara em manquen. Per veure'm en el mirall d'aquells que semblem posseidors de tot allò que condueix a la terra de camins dòcils i planers per on s'hi passegen els autocomplag...
Un dia qualsevol
Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund perquè la mort m’arreplegui dempeus, reptador, temerari, suportaré tossudament la pluja, i arrelaré en el fang de mi mateix, quiti de mots em bastarà l’alè per afirmar una presència d’estricte vegeta...