Ovidi Montllor

Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sent A dintre d'ell. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines coses més estranyes Que passen prop de mi. ¿Què passa ací on sóc, que tinc regust de res? Vaig i anem pa...

Passem, passant amb el que ens donen. Vivim, mirant aquells que viuen bé. Somiem desperts els ous que mai no ens plouen. Dormim, cansats no volent despertar més. Despertem, emprats, per anar fent món. Morirem matats pels seus directors. Que seran...

Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra i llegir només un llibre antic, sense dubte, ni enveja, ni enemic. I no saber on anirem, quan la mort ens crid...

Ai! De bo, no res! De mal, cabassos! De feina, plens. De béns, escassos. Ai! Volguts per molts que volen guanys. Serem la clau que els obre els panys. Ai! I un cop oberts, ens deixaran que fem rovell al seu clauer fins que ens morim: Ai! I, si pot ser, sense s...

Si t'arriba el matí, penses: ja ha passat un dia. Han passat dies i anys, i sempre és el mateix dia. Dia de morts i de dol, dia que mai no es voldria. Per això ningú no el vol, encara que encara sia. Temps tan llarg que hi ha qui es cansa Temps batejat amb v...

De deu, de vint, de cents d'anys, ens ve la història. I no arriba el moment de tastar la glòria. La glòria del després no m'és problema. Ara per ara, què? res! Passar pena. I no en volem passar me cague en dena! Promeses i discurs, pa d'anys i anys. No donen s...

Una caseta prop d'una riera. Amb un petit hortet. Dues cabretes, cinc arbres, quatre gallines, flors, i un sou petit per a viure. Un poc de força al cos, i al seu costat la dona, la companya de sempre, la mare dels seus fills, la font d'aigua amorosa, la que l...

Infinitament lluny de tu, m'aproparia al bar. Transportat per l'aroma, demanaria un got. Destil·lat, d'aiguardent. Encendria un cigar ultramarí i al punt. Brindaria a la vida. I ho faria per tu. Infinitament lluny de tu, pujaria un cim alt. Gaudiria la vall....

Tancat a casa la major part del temps, no sóc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus. El meu treball el demostre com puc. I tant com puc, em done tot a ell. Millor, pitjor... El judici ja é...

Avui que fa aquest mar descolorit, i la tarda no té glòria ni pena, i a vora de la calma del meu pit no hi sento sospirar galta ni trena, em trobo dintre el llot d'un mal moment, i uns dits fets per la unglada i la ferida descorden el vestit del pensament i e...

Caminem al trot. Cavall de tothora. Sempre lluny, mai prop. Mira que el Déu plora! Defugint l'esguard, l'horitzó se't menja, seré, desvetllat, on la mort es penja. Vas passant. Vas passant. Vas passant. Sense temps, ple d'hora! Ulls entre buidor, ignorem tem...

l'autómnibus correcte ara acull al nadó amb la dida que el porta el nadó és més petit que la mamella d'ella més petit i més bru: -tot ell sembla una O de joguina que riu (la mare deu ser prima -bella com un obsequi!) a dintre de l'autòmnibus el nadó té l'ol...

Au adéu, comence el meu comiat a tot el temps passat. Bon vent i barca nova! Sé però, que no s'estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una gran cova. Mil espills, se'm trenquen en la nit colpegen el meu pit, i m'omplen d'ais la boca. I un badal...

Ve't aquí per on, jo sé que tu ja no m'estimes. Ve't aquí per on, jo sé que tu m'estimaràs. Ve't aquí per on, jo sé que tens un ull de vidre. Ve't aquí per on, jo sé que ningú no et dirà res. Ve't aquí per on, jo sé que ets més bleda que un ase. Ve't aquí per...

Tant com estime la terra, ai mare!, i no vull ser llaurador, ai mare!. Jo no vull ser llaurador. Si no hem compren un tractor, ai mare!, que les xiquetes del poble, ai mare!, no em volen veure amb la mula. No vull fer verema a França, ai mare!, Jo vull treba...

M'estimo l'horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d'aquest paisatge indiferent. I em plau l'estona virolada: gent d'amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar. I l'home humil que a l'aire ense...

Temps passat on el futur fos l'astre del bon port. Vaixell vell tot ple de cors ben joves plens d'amor. Una veu, dues guitarres fortes. Vela al món. Veles plenes del vent contrari, indòmit. Veles-cor. Contra vent, unes guitarres canten un bell cant. Una v...

Ja té illa la Villa, que Menorca és oberta. I taronja la Cort, que València es fa el mort. Com s'endinsa la mar ofegant per on passa. Com s'endinsa la mar per al centre arribar. Quin estrany enemic que ens va comprant la historia. Malaguanyats parents, us me...

Antonio, mestre perruquer, ha sorprès a la seva muller en amorosa baralla amb un tercer, i el cap li talla, amb la navalla tot cridant: Traïdora! Infidel! i tot pensant: Bonica i barata obtinc així una testa model per a l'escaparata. 

Sóc ací. El destí m ha portat. I voldria saber qui és el tal destí per donar-li les gràcies a la meua manera. El destí és invisible. I és això el que el salva. 

Senyoreta dolça i tendra, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... Ja no existeix! Senyoreta bonica i tibada, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... No se'l mereix! Senyoreta tot goig i rosa, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... Ja no sé on creix! Senyor...

De genoll en avall carn estripada. Amb un pit grassonet i l'altre sec. Tres dents de dalt, del mig, li eren mancades. I reia amb boca gran. Un ull, plorava. Tot el ventre i baix ventre un gran forat. Una veu barrejada de granota i de corb sonava, q...

Deu caps d'homes deformes penjats d'uns fils podrits, em riuen i em conviden a treure d'ells profit. Visió que m'és pesada, no la puc suportar. I amb unes grans tisores tots els fils vaig a tallar. Zzzz! Coll fora! Zzzz! Cama fora! Zzzz! Braç fora!...

Cavaller d'un corser qual crinera és de flames só jo l'incendiari de mots d'adolescent. Blasmo els déus a ple vol: l'arraulit bestiari tem el fuet del meu cant! I he maridat la lluna... (Però no dormo amb Ella, si el filisteu governa els meus domenys) 

Estimada Antònia: T'escric des d'ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un got de vi i un poc d'engany. No tinc més solució, ja ho saps: l'engany. I m'ompliré tot d'ell, per anar viv...

Si com l'infant que sap pel carrer seu prou bé anar... Ausiàs March Una amable, una trista, una petita pàtria, entre dues clarors, de comerços antics, de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta, de nobles campanades i grans llits de canonge, d'una...

Una nit de lluna plena Tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avu...

Sense plors, ni sospirs. Sense tristor als ulls. Sense paraules buides. Sense morir de pena. Amb el cos d'una peça. Amb el cor al seu ritme. Amb el cap al seu lloc. Amb els ulls relaxats. Sense cap alegria. Sense massa tristor. Amb la sang al seu grau. Amb el...

Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors. Cues d'estels. S'ajunten els espais. 

El preu que es paga per a viure. El preu que es paga per a viure. Quan més pobre ix més car. Quan més ric el preu és lliure. Pots pagar o no pagar. Per a pagar o no pagar. Quan més pobre, ix més car. Com que la cançó és per a viure. Com que la cançó és per a...

Pel balcó he vist com neix el dia. Amb el treball he vist com passa el dia. Amb amargor he vist com mor el dia. Si el somni és bo?... He nascut! Gràcies! M'han donat de menjar! Gràcies! M'han donat de beure! Gràcies! M'han portat a l'escola!...

Les cames voluptuoses de la cambrera del bar on sóc se'm mostren, mentre ella carrega d'ampolles el frigorífic. se'm fa bella i tendra. Desitjada amb desesperació. Li diuen Enriqueta, i la vigila el nuvi assegut en un racó. El nuvi deu de fer unes...

Fem l'escamot del qui mai no reculen i sols un bes els pot fer presoners, fem l'escamot dels qui trenquen les reixes i no els fa caure sinó un altre bes. Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda: el primer bes que se'ns doni als primers. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes...

Al damunt de la tomba Al damunt de la tomba hi ha nat un taronger, i a la branca més alta hi canta l'esparver, que diu en son llenguatge, sempre de cara al vent; Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer! L'enramada Ja m'agafen i me'n lliguen...

És com un ball, inefables els girs. És com un ball, on s'ofeguen els tirs. És com un ball, ple de nacre i sospirs. És com un ball. No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc, entre coses horribles, còleres i tendreses. Un puny tot ple de sang i l'espil...

Jo seria el patró d´aquell vaixell que es veu a l'horitzó aniria més lluny que l'horitzó donaria a les noies el meu cor i el tornaria a prendre per donar-lo altre cop —noies de tots els ports. Faria mirallets amb llurs ulls i els meus ulls les sa...

Quan la passada del vent afina la tarda tèbia del mes d'agost, penges com una morta gavina dalt de la pedra grisa del rost. Des de les blanques parets estretes veus una mica de mar només; i encara et poses tot de puntetes, blanc cementiri dels mariners...

En Joan s'ha suïcidat! No es preocupe, senyora, Això ja sol passar. Han robat el meu Banc! No es preocupe, senyora!, Això ja sol passar. Una bomba al carrer! No es preocupe, senyora, això ja sol passar. El món s'està tornant boig No es preocupe, seny...

Ajagut a la fusta del taulell, llegeix, amb grans de pebre, els fets de Buda; i, al costat d'una vella geperuda, s'immobilitza com un blanc farcell. Si en aquest port ha abandonat la pell i aquí tot té una gràcia inconeguda, en ell hi ha un groc de bili...

Aquell verd de les algues sense vida, els llaguts amorrats i despintats, i la deixalla, que convida a l'ondulant sagacitat dels gats; i aquells capvespres niquelats de mansa badia morta, allò que havíem vist des de la porta del teu cafè, tantes vegades;...

Amb pas senzill, gasta el terra i sabates que paga ell. Còmode o no, gasta autobús a dojo, que paga ell. Amb gran esforç, gasta el seu cos vuit hores, que paga ell. Amb desesperació, s'entrompa amb vi, de vegades, que paga ell. Amb gran plaer, fa...

No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobta encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entr...

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, i el full s'irisa en veure's cobejat. I el cobrador s'intriga si giraràs el full: sols per veure't els ulls! Que les cames se't veuen i la mitja és ben fina; i tot el tram ets tu. Però els ulls no se't veuen. I la...

Aquesta tarda jo he trobat Eugènia -la que espera del viure un paradís- tota neu i perfum, com la gardènia, i als ulls un blau de mar tremoladís. Arronsada com dins d'una petxina, entre coixins somreia dolçament; duia un jersei color de mandarina i una...

4.- Arribes a besar-me quan la distància és de quilòmetres. I, en canvi, arribes. 3.- no sé si són els llavis petits, molt vius, així, corn són els teus. 2.- o és la meua insistència de besar-te. 1.- de besar-te. 

I Varen pensar-me uns savis dits la forma que sóc i guardo. II Ben endinsada en fang, en bronze, pujo, claror d'idea, per les arrels més fosques al gran esclat del somni. III Velers d'aranyes solque graons d'escuma. Mans, esguardeu-vos dins el treball, co...

VI Mai no preguntis qui ets. A cada moment canviaries dins el mirall. Defuig els ulls que saben. VII Des de quin dubte, en quin moment les formes son canviades? L'aire del vespre calma el nou dolor dels arbres. VIII Càlides aigües a mars de noms exòtics....

XII L'acant escolta ecos de llunyania. Eternitzades, altres fulles tremolen als sons apagadíssims. XIII Vibraven sempre, just ferides per l'aire, ombres de cordes. Torbs i serpents i guerres a poc a poc s'encalmen. XLV Dòcil forma, qui gasa desitjar que p...

XVI Aviat, fora del temps, d'il·limitades raons del nombre, sols pensament, ordeno vastituds de misteris. XVII Cargol, reposes al balancí de l'alba? Desempresona'm del teu glaç la basarda que baixaves dels cingles. XVIII Un peix, un núvol. Enforat d'aquel...

XXII Fuges, tempesta, del bon temps, i sofrien, per la teva ceguesa, I'or tardoral dels freixes, cansada son de masos. XXIII De qui fugies sinó de tu mateixa? Plou fort, però s'emporta el vent amic els núvols cap a la llunyania on ja no pot seguir-te la tev...

Justa la fusta. Justa la fusta. Justa la fusta. Justa el garrot. Garrot, garrot, garrot... Garrot, de dalt amplot, de baix amplet. De cop ben fort. Garrot, seràs l'esport del futuret. Del futurot. Garrot, faràs el sot. Faràs molts sets. Faràs la sort....

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot du...

-Eh!, tu, Hereu Riera, bé pots ben ballar, mentre que ta aimada a la mort s'està!- Tota la musica de cop va parar. Donà un tomb per plaça, sombrero a la mà, n'agafa el gambeto i al braç se'l tirà. Cançó de l'Hereu Riera I -Mare, la pica és de gel...

A la plaça de la Savanne, de Fort de France (Martinica), enmig de vuit enormes palmeres, hi ha un monument acadèmic i solemne, a la memòria de Josefina Tascher de la Pagérie, criolla de la Martinica, casada amb el comte de Beauharnais i, un cop vídua del guill...

Doncs era un rei que tenia el castell a la muntanya, tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases, i al matí des de la torre cada dia els comptava. La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava, doncs de comptar en sabia, però amor no l...

De vegades l'accent policromat, l'ull que es desarma, el braç que s'abandona i la fluïda voluntat que despersonalitza la persona en una tèbia mitja alegria de besos gens brutalitzats, gens àvids; de vegades, aquest caçar somriures sobre els coixins impàvids, i...

He llegit aquesta tarda que la fàbrica Paulac, ha tancat les seves portes, i ha fet crac! El diari diu que el pobre fabricant s'ha arruïnat, i ha hagut de marxar a Suïssa, amoïnat. Si la fàbrica no dóna, diu que no ens hem d'esverar, que ja hi ha qui se n'oc...

Per ordre de l'Alcalde es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà. Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de casa fins que torne el "bon temps". Tot el que tinga cotxe que fota el camp corrent, i se'n vaja a la platja,...

UNA ESCULTURA DE FENOSA Bella hamadríade, en els teus braços, espatlla i si acotxadora d'un violí, sols en parença sones tan fi per a una nova secreta oïda ara en els nostres ulls assolida? l, de mirar-te, pren embranzida alguna música que ve de mi?...

Aquella verge vinclada als meus braços tota es donava però ha fet un gran crit. -Oh, amat, no temis! - em deia ajocant-se: -No hi ha a la terra cap glavi més fi. Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra que et faci ofrena d'un amor tan pur. No em deix...

Jo sóc fill de família molt humil. Tan humil que d'una cortina vella Una samarreta em feren: vermella. D'ençà, per aquesta samarreta, no he pogut caminar ja per la dreta. He hagut d'anar contracorrent perquè jo no sé què passa que tothom que el ve de ca...

Penyora d'amor, penyora. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: - o bé et tornaria el bes o et donaria una taronja, una ametlla o bé l'esqueix d'una clavellina nova. No fóra mesquí de res pe...

Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! El color negre que tant m'estime, se'n vindrà amb mi. Jo sol de negre! Beveu conyac, i vi i caçalla. I si m'arriba el pressupost beveu bon "whisky". Ràpidament, em b...

Tot aquest món ja és ben divertit. Ja no hi ha amos ni criats. Ara els qui manen parlen amb tu sense cap mena de recança. No és pas allò de l'esclavitud on era un tort mirar el teu amo. ara et fan xerrameca, cops a l'esqueneta i algun cigarret. I fins i tot al...

El pas tel temps farà de nosaltres colors. Ja no se n'anirà l'ocell de tants amors. Vidres fràgils de goig. Nits i dies de sols. Vaixells de deu mil ports. Adéu a tots els dols. El vent que se'n va. Campanes de tardor. Pluja, neu, on són ja? Cap segon sense...

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb...

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa; sota els flandes i els melis sota els cedres sagrats. Quan...

Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores a la congregació, els germans dirien desaprovant: "C...

Petita i blanca enyora el mar la teva casa. Enyora l'aire d'una cançó d'una besada. La teva pell és del color sense mirall de terres clares. Els camps llaurats vetllen de nit el teu alè la teva calma. Moren els mars. Petita i blanca, es va mori...

Dolça amigueta juguem a fet, o a corretgeta o a bell indret. Dolça amigueta no tinguis por: ni he d'allunyar-me ni en cap racó fer-te malícies o bé el distret si acàs et cremes o ets a l'indret on he amagada la teva flor: si tu ets manyaga, jo seré bo....

Dolça forma, que una esperança violenta ha pres als destins; mica pura de terra, dins un buit de llum dibuixant-se. La seva solitud (amor!): atònit un record et mira des del temps massa ple, que gira entorn del teu fràgil Ilangor. Ja més simple, com...

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i la lluna s'afanya a pujar la carena! I ronda el ca fidel a la serena perquè al seu amo capritxós i destre plau-li besar l'amada sota la lluna al vol en el porxo del barri de la masia quieta adormida pels...

Del vaixell de les veles de zèfir l'irradiador de proa ha xuclada la sang del sol morent al mar. Rovell d'ou destriat en galledes de fusta. Sitges s'aquieta en verd i en blau i en blanc I la terra s'emporpra en la costa granada. Del vaixell de les...

De dalt a baix em creuarà la mort. De dalt a baix m'engolirà la nit. De dalt a baix em deixaran en terra. De dalt a baix em vestiran de fusta. De dalt a baix em miraran les gents. De dalt a baix em tancaran després. No podien posar el mort dins el taüt....

Prendre, prendre el vespre, la poma i l'escultura, prendre l'ombra i el mur i prendre el peu, el coll de la dona ajaguda i després obrir les mans. Quants ocells deslliurats! Quants ocells perduts que es converteixen en el carrer, l'ombra, el mur, el vespr...

Què et sembla si tornàrem cap a casa? Per més que ens esperem, no ens torna l'eco. Sense ell se'ns va morint el fet de viure: A mi la veu, i a tu els dits de la música. Poca ventura, amic, en l'aventura de ser-ne conseqüents i esperar l'eco. Tornem a casa ja,...

Fa una lluna clara i una nit serena. Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan; damunt les finestres cau la lluna plena, cau damunt la pica que la fa brillant. Aquesta plaça és tota recollida, tan aquietadora i tan suau, que sembla un replanet d'una altra vida on s'a...

Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'...

Serà blava i tranquil·la la mar. Serà verda i espessa la vall. Serà gran i dolça la muntanya. Serà un dia que durarà anys. Gent de mar, de rius i de muntanyes, Tindran tot. I es parlarà de vida. Les ciutats seran rius plens de gent. Floriran flors i cants i al...

Sí senyor! Que sí senyor! Sí senyor! Te la raó, senyor! Sí senyor! Diguim, senyor! Ben cert, senyor! Tot un senyor! Sí senyor! Vostè és senyor! Molt bé, senyor! Quin senyor! Mane'm, senyor! Ja ho sap, senyor! A disposar, senyor! Sí senyor! Re-sí senyor! Recont...

L'estiu, el mar, el sol i tu. més prompte que mai, és estiu, som joves, ens agrada el mar. Sortim al carrer l'autobús no ve, quan vol venir, ve. Però... L'estiu... Comença el suar, però anem al mar, un damunt de l'altre, però sense estimar. Trepitjada al peu,...

Ones que vénen. mar que s'allunya. Tot és ben prop. Tot és lluny. Plors que s'enceten. Riures que es moren. Quan creus que tens, tot s'esmuny! Verd el cel i fresc l'estiu. Jove el gran i cec l'altiu. Una taula fa de llit. Desescric tot el que he escrit! Un o...

Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent. La nostra és força creixent. Les molles volen al vent. Diuen: Si no et donen, pren. No és de lladres dir: Amén. Quan la suor del que fem, no l'eixuga el que rebem. Mullant d...

Ara que estic al llit malalt, estic força content. Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un...

Vaig apropar-me a una papallona parada en una flor. I vaig preguntar-li: ets feliç? tu que només vas de flor en flor tot lo dia, sense altra distracció. Tu vius bé? Va contestar-me: "Millor que tu, desgraciat!" 

La plaça, tant pels edificis com per l'animació que hi donen els veïns, és un dels centres de la ciutat. Un home reparteix fulls clandestins. Al parc hi ha una Muntanya suïssa, un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec. Un home reparteix fulls cl...

Una nit fosca i plujanera. A prop del bosc. El vent fa fer petar les branques Les fulles cauen, De tant en tant l'udol d'un llop (que per cert deu estar ben xop) se sent i es perd. De sobta un llam! Tot s'il·lumina S'arriba a veure una sardina qu...

Aquesta nit hi ha Liceu. De l'aristocràcia, palau. Bell. Ferm. Gran. Senyor. Prepara'm l'smoking, Romeu. Vull el cotxe a punt a les deu. Sabates. Colònia. El bany. Ràpid. Núria, digue'm si en tens per molt. Els nervis em tornaran foll. Tres hores vestint-te....

A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania. Va com va. A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria. Va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla. Va com va. I jo no vull callar mentre tu tens la tralla. Va com va. A tu t'han dibuixat i jo tre...

Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes ver...

Un estómac cada volta més prim més encongit i delicat, etc... Unes despeses necessàries pel cap cada colp més: aspirines, calmants. Un cor més malaltís. Més cansat, quotidianes angoixes i patirs per notícies, per morts, per tot. Va bé senyors? Va bé? Una pell...

El cel blau ens dona pau i el cel gris dóna matís a la vida quotidiana. I l'amor dóna calor i l'hivern porta fredor si no tens abric de llana. La collita dóna pa i l'amic et dóna la mà. La llei la dóna qui mana. El treball dóna honor i, de tant en ta...