Tekst piosenki
Si com l'infant que sap pel carrer seu prou bé anar...
Ausiàs March
Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T'he despullat de tot allò que m'agradava.
De tot allò només et queda l'alegria.
Jo només busque en tu l'alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
i sent el veïnat ocult de l'alegria
i en girar un cantó crec que em vaig a morir.
Senyals, només, de tu. Les parelles lentíssimes,
esperances encara. Jo sé que t'he de veure.
Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja,
que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria,
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua
companyia, a la teua alegria de viure.
Ho he perdut tot, però no t'he perdut encara.
Encara vius, oh tu. Encara vius -i et sé.
Pel dia fou mercat. Només hi ha olor de peix,
una humitat, per terra, bruta i apegalosa.
Era alegre estimar-se. Afirmativament
anàvem pels carrers, entre éssers i coses.
La vida era un carrer amb camions i nuvis
i xiquets i llençols estesos als balcons,
i per damunt de tot un enrenou de ferros
i de xiulits de trens que anaven i venien.
Hi havia el home aquell que venia diaris,
i la xica, de blanc, assetjada per tots.
Hi havia el Monestir de Santa Clara en l'aire
del crepuscle tranquil, com el llum de les cases
i un cansament dolcíssim i una secreta pena.
Hi ha poetes que quan es disposen a escriure
posen damunt la taula el cendrer, les tisores,
el tinter, el secant i moltes coses més.
Calculen les distàncies des del cap al paper.
Discretament assagen poc després el posat.
Darrerament escriuen, i escriuen coses pulcres,
potser renaixentistes, perfectament inútils,
sense les quals els hòmens treballen, amen, moren.
Hi ha poetes que, quan escriuen, en un lloc
deixen cor i rellotge -molesta el seu tic-tac
de corcó que rosega la pobra fusta humana-;
s'asseguren abans que dormen els seus fills
i dorm la seua dona, i aleshores es trauen
els versos com si fossen fotos d'una "vedette"
-cada vers té una imbècil vanitat de "vedette"-
i consideren, greus, cadascun dels seus béns.
Ara passa un tramvia pel carrer de la Pau.
M'agrada, per la nit, escoltar els tramvies
(els tramvies, de nit, deuen passar tots plens
de grans peixos i dones ofegades i inflades).
Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.
Però ara és necessari que escriga certes coses,
certes coses que mai no ha de llegir ningú,
que ningú no ha d'entendre fins que jo estiga mort
i siga tard i siga perfectament inútil:
jo sé, i m'ho calle, qui s'esgarrarà la carn
amb les ungles, plorant tot un espès estiu.
Potser mai no he sentit una necessitat
tan salvatge d'escriure. Però em fa mal el cap.
No sé quantes vegades he desistit d'escriure
per això, per aquest mal de cap que no em deixa.
Ara dorm el meu fill. Pense que ara el meu fill
dorm allà, en el meu poble, al costat de sa mare.
De vegades voldria ser com altres poetes
i haver escrit uns versos honestament rimats
on digués l'alegria que quasi sempre tenen
els ulls blaus del meu fill, oh i el seu cabell ros,
les seues galtes fines com un vers mai no escrit,
com el vers que no he escrit però que vull escriure
-com d'una monarquia europea del Nord.
M'agradaria dir: ara ha passat un cotxe,
feia un petit soroll damunt l'asfalt humit
com si anàs desprenent uns pètals de l'asfalt.
No és això exactament. Dans l'ombre, dans les yeux.
Un genoll. Ara veig, ara pense un genoll.
El genoll d'una xica com una primavera
com un genoll de noia. Possiblement pensava
aleshores en un genoll bastant concret.
Però el genoll que deia és el genoll que pense,
vagament insensat... Per què haurè dit abans
sorgeix la primavera con un genoll de noia,
si és ara quan ho veig, si és ara quan ho pense,
si és ara quan ho sé i no quan ho escrivia?
Un veí escriu a màquina. Escriu molt lentament:
potser escriu buscant les lletres una a una.
Jo també escric molt lent, fent la lletra petita,
mastegant les paraules, com un bri, d'una en una,
en un petit quadern. El meu anhel seria
estar tota la vida escrivint, amb la lletra
petita, un cant llarguíssim i penosament lent,
lent i gris, en veu baixa, en la casa en silenci,
treballar en silenci complicats capitells
-ara en recorde uns: els vaig veure a León-,
dolces corbes d'amor, una callada ofrena
diària, una ofrena callada a qui més vull
i mai no ha de saber-ho. Ets, potser, qui més vull.
Ho he escrit i m'he aturat. Vull, en tu, l'alegria
domèstica de viure, el principi d'un ordre
que jo sé i no vull dir; i ja no ho és tampoc.
Ah, tot és ja impossible, impossible del tot.
Ho sé i no puc plorar, ni quasi penedir-me.
Mire senzillament, mire i calle. Et recorde.
Vull en tu tot allò que signifiques, clara,
amb una vida esvelta, com una font dempeus
on l'aire es pot rentar com em rente jo l'ànima.
Tin-me llàstima, tin-me una pobra, una trista,
una amorosa llàstima! He arribat al més alt
de la vida; voldria que el teu record em fos
la pau, ara ja sí. Déu meu, que el seu record
ara em done la pau, em signifique pau
i em deixe tendrament en aquest lloc on sóc.
Àngels que em voleu tant que he arribat a sentir-vos
agafant-me de sobte la monyica quan jo
anava a escriure coses que no devia escriure!
No em dixeu. No em deixeu! I Tu, Déu meu, i Tu,
Tu que em volies fort i vencedor i clar,
no vull que em mires ara, que estic potser caigut:
m'he d'aixecar, ho sé, i he d'ésser com volies
que fos, com vols, encara!, dia a dia, que siga.
He d'ésser com Tu em vols. He d'ésser com Tu vols.
M'he aturat una mica. Em suava la mà.
La mà se m'apegava, escrivint, al paper.
No escriu ara el veí. Ara s'ou el soroll
de l'aigua en una pica. No ho he dit: estic sol;
estic sol en ma casa. Mire un moment els mobles;
he passat una mà suaument per la taula;
he recordat que tinc, dins un caixò, en un sobre,
un grapat de papers, les factures dels mobles.
Les cadires, la taula, el llit, l'aparador,
una taula petita per a la cuina... Anàvem
a poc a poc comprant-ho, vacil·lant, calculant,
renunciant... Recordes? Començàrem llavors
a anar renunciant, ara açò, demà allò...
Devia d'estar trist mentre ho vaig recordant,
però no ho estic gens. Puntualment, recorde,
ho considere, ho pense. Fou, només, el principi.
Havem renunciat, després, tantes vegades
a tantes, tantes coses que eren nostres, ben nostres!
Era una lleteria de Sant Vicent de fora.
La lletera jugava al parxís amb el fill;
nosaltres ens besàvem breument en un racó.
Dibuixaves infants en un tros de paper.
Jo volia un amor com el de Beatriu
devallant a I'Infern per tal de veure Dant,
i pensava columnes florentines, primíssimes,
terriblement esveltes, com les de Fra Angèlic.
Em resistia a veure el brut de les parets,
el solar i les llaunes i els amants i els gats morts.
De vegades les coses no passen perquè sí.
Hi ha clàusules ocultes que van determinant,
que van fent i desfent allò nostre, i en canvi
no compten amb nosaltres, no ens exposen l'assumpte:
ens ignoren del tot. És terrible, si es pensa.
No sé què he volgut dir. Me n'he hagut d'anar
a la cuina, a beure, i m'he oblidat del tot.
Però potser és vàlid el que he escrit com ho he escrit.
No, no: s'ha equivocat. És el deu-vuit-cinquanta.
No, no. Deu-vuit-cinquanta. Això mateix. De res.
A tu, que et rius, et dic, i et demane que rigues,
que no deixes de riure't si no vols que jo em muira.
Recorde com et rius, i perquè et rius et vull
i et recorde i no deixe ja de pensar en tu.
A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l'ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teua joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre!
Podria dir com ets des del cap fins els peus,
però no vull saber només que això: que rius,
i evocar-te rient, i voler-te rient,
i desitjar que rigues -només, només, només!
Tu no saps, tu no saps... Els passadissos llargs,
estrets i sinuosos, les volvetes que es fan
a voltes sota els llits... Tu no saps, tu no saps!
Veig el cel violeta, la muralla, les torres,
els ametlers, les llomes rosades, en carn viva
-l'homenatge retut, mentalment i fugaç,
a Muñoz Degrain, sense convicció,
per cert quadre que hi ha, segons s'entra, a I'esquerra...-,
però, abans, el gran foc, la soledat i el foc,
veient per la finestra, i entre l'arbreda, el riu,
la il·lustre extensió dels edificis, l'ordre,
i més allà les vinyes, algun poble, algun fum
suau i amorosíssim, i ara açò, i aquest fred,
un fred inversemblant, i enmig de tot, no sé,
una tendresa oculta, una certa tristesa,
com si ja no pogués tornar altra vegada,
com si aquesta vegada fos la darrera ja,
com si ja degués dir adéu i fos ja tard,
com si tingués vergonya, també, de dir adéu,
o de semblar retòric. I l'adéu, com un os,
un os petit, creuat brutalment a la gola.
Ja saps que ha arribat l'hora d'anar dient adéu,
d'anar ja retallant, perfilant, concretant
l'esperança. Un afer ben trist i necessari.
Cal acomiadar-se, amb afecte, amb tristesa,
d'allò, d'aquelles coses que s'han estimat més,
il·lusions que ja no es poden realitzar,
car és tard, és ja tard, absolutament tard...
Anar, ja, reduint, limitant els afanys,
ja les il·lusions en una cosa sola...
Adéu, adéu, adéu. No és que muiren les coses;
tampoc és que se'n vagen. És un, és un. És un...
L'horabaixa petita, i trista, i entranyable,
d'aquests carrers antics que m'agrada recórrer,
on jo voldria viure i escriure versos grisos,
absolutament grisos, mentre es crema l'espígol
damunt les quatre brases; una taula petita,
damunt d'ella una manta, parets empaperades,
un taulell un poc solt, i creure dolçament
que Campoamor fou un poeta formidable,
que El Ama és un poema com se n'escriuen pocs,
i llegir en veu alta certes rimes de Bécquer
i jaure, i no dormir, pensant només, pensant
que he d'escriure un poema en octaves reals
i no com els poetes del dia, que no solen
rimar perquè és difícil. Jo voldria, jo vull
creure que és necessari escriure tots els versos
ben aconsonantats i obeint certes lleis
i en un valencià ben nostre, ben nostrat,
com diuen, amb un índex enravenat de sobte,
homes que tenen títol de Mestre en Gai Saber,
i dir que no, que això de que el valencià
és català no és cert, que això és trair la Pàtria,
la terra on hom va nàixer i que no, home, que no,
i no clavar-me en bucs, i bé, i anar passant,
fer un any el llibret de versos d'una falla
i aconseguir com siga que el Rat Penat em done
almenys un plat de glòria, i passar-me la vida
aconseguint Violes i Englantines i accéssits.
Un món petit i tendre, positivament tendre,
el gat damunt els peus, el corcó en la cadira,
després el crucigrama, i demà si Déu vol.
Com el cas de la viuda que acabe de conèixer.
És jove; té una filla. I sembla que no és viuda.
Sembla que va tenir una filla d'un home,
que no es varen casar. Encara està prou bé.
"No és res de l'altre món", comenten al despatx
on ella sol pujar cafès, cafès amb llet.
"Jo l'he vista en el Coli". "Què vols dir amb això?"
"Jo? Jo no vull dir res. Jo ho dic; jo ja ho he dit".
"Si no calles et trenque la cara..." "Vosté?" "Jo!"
Isabelle ennuyeux, quand les pins, quand le soir.
Una xica de verd i una xica de roig
i una xica de blanc i, vibrants, les trompetes,
les trompetes lascives que no perdonen res
i sonen -i fulguren- durant tota la nit,
i la suor pels rostres, com de fusta, dels negres;
l'enrenou d'un tramvia que gira pel cantó,
la parella que creua el solar vers la tàpia;
entre el fum, els xiulits dels trens, els farols rojos;
l'aigua caent, calenta, de les locomotores;
les plantes dels geranis totes plenes de fum;
les filles de la viuda que baixen al carrer
i la mare les mira darrere dels cristalls
del menjador a fosques; les trompetes del ball,
les trompetas lascives, i invictes, i cruels,
l'escomesa brutal que té l'aigua dels wàters,
el fulgor de les rodes aturades dels trens,
el fulgor de l'acer. L'infant salta la tàpia;
darrere dels cristalls, rostres de gents que dormen,
miren sense interès, esperen en tot cas:
una suor, uns olis, unes gotes espesses...
Oh adorada! Ara em salve. Ara et pense, oh terrible.
L'alegria és el mot que em resistesc a escriure.
Ha arribat el moment de dir -no de cantar-
l'alegria, potser. Vet aquí el meu ofici.
Una ocupació tinc, des d'ara, per tu.
Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria.
De tu em ve, de tu em ve, o em ve del fons del temps.
I tampoc no és així. No es pot formular.
Car no és una alegria. És -jo ho sé!- l'alegria.
L'alegria en minúscula, viva, quotidiana,
cosa de cada dia i d'anar i tornar:
al capdavall de viure, d'haver nascut, de ser,
d'aquests peus, d'aquests ulls, de les mans, de les dents,
de tot açò que tinc i, tenint-ho, ho tinc tot
o ho puc, en un moment, tenir tot, o pensar-m'ho.
Ara és quan veig Itàlia. No la vaig veure abans.
Les trompetes lascives, la suor en els llocs
on les mans insisteixen. El cel com un llençol.
Amb lletra ben petita, en un petit quadern,
un cant d'amor com mai no l'haja escrit ningú.
Tocaria a la porta de ta casa; la porta
s'obriria una mica; tu estaries, dempeus,
amb una mà a la porta, l'altra al llarg del teu cos.
Entraria a ta casa. Després em sé, content,
dient coses alegres i enormement estúpides,
i tu en una cadira, més enllà, en un racó,
amb una mà a la porta, l'altra al llarg del teu cos.
Amb lletra ben petita, en un petit quadern,
drames que no se saben, tragèdies latents,
tot allò que no passa, però que és, no obstant.
Ostatnio szukane utwory:
You're A Jerk
Lola Monroe
You Can be a jerk I could be a jerk too You can be a jerk I could be a jerk too You can be a jerk I could be a jerk too Attitude mean got 'em cryin' b...
Underground Queen
Lola Monroe
(Uh) Okay bread from the bottom rnthey heated watchin me risinrnNo Loafin no wont let themrnstand behind me like a verizonrnThats how a nigga get gotr...
Wired (ft Christina Milian)
Lola Monroe
(Verse) I’m wired, let’s start a fire Might choke a bitch out with a barbed wire My attire say umpire Whole lot of wealth I’ve acquired But for n...
Officer & A Gentleman
Lola Ray
I was an optimist once I scoured the streets to find tree lined parking spots Until and officer stopped We argued a bit and then I finally understo...
Live it up
Loft
You got to live your life Don't you know life is just too short Just gotta get up on your feet And party down Come on ! You got to live your life And...
Black Heart
Lola Marsh
Spring is frozen now I'm stuck in low Wrapped with wire, tapped to the heart Can't find no poison, now I've got no cure (the) fangs are stuck insid...
LolliPARTY
Lollipop
Kuai le bu kuai le jiao gei jie pai Rang xian zai da yu guo qu wei lai Wu zhuang tai de zhuang tai zui jing cai Zi you zi zai zi you zi zai Gen wo y...
Summers in Vegas
Lolo Zouaï
Pour your wine in a red cup I saw you hide it under the register The desert strip is no place for a kid, oh Oh whoa Summers in Vegas were boring...
Our Brown Friends
Lola Ray
Two fat men were walking through the forest Walking through the forest Both of them in chorus Oh my god it's a tiny little native Tiny little nati...
Live our father's teaching
Loft
This is the time of all times When man should be compelled to choose To choose between good and evil Be ... free... all the children of man Because t...
Si Du Kong Jian
Lollipop
Xuan luu hen dian Feng sha wo ting jue Yan lei gou xian Que mo hu biao le wo de shi jue Gu dan quan dou shi Mou yi zhong huan jue Yi quan jiu rang ta...
Don't stop me now
Loft
Don't stop me, don't stop me now I won't stay another day Don't stop me, don't stop me now I will make it anyway There were times I needed you and tru...
Automatic Girl
Lola Ray
Shrink wrap your kiss in plastic love Make my mind up when you return I don't know what has happened to me these days But it feels like love in the...
It's raining again
Loft
After the love has gone It's raining again (It's raining again) Shadows of loneliness It's raining again (It's raining again) And all that I am waitin...
Ne pali svetla u sumrak ( Eurovision 1962 )
Lola Novakovic
U toploj tami sobe Još cigarete dve, Dva mala svetla Kao da se traze. Taj dan je bio tako tih, Sad san se spušta medu njih I dve ce zvezde poc...
Zhan Li Pin (戰利品)
Lollipop
嘶吼划破了夜空 淚水滑進了喉嚨 Si hou hua po le ye kong lei shui hua jin le hou long 閉上雙眼往前走 站在愛情的盡頭 Bi shang shuang yan wang qian zou zh...
Life is a game
Loft
Life is a game, life is a fight Forever in love you're on the run Life is a game, life is a fight You teach me what's right and you teach me what's wr...
Ostatnio dodane piosenki
She calls out to the man on the street "Sir, can you help me? It's cold and I've nowhere to sleep Is there somewhere you can tell me?" He walks on...
I'm holding on your rope Got me ten feet off the ground And I'm hearing what you say But I just can't make a sound You tell me that you need me T...
Wszystko ma tutaj wielki sens ścieżki spętane przerażeniem świątek srożący się przy drodze i w ustach chleba kwaśny kęs Wszystko ma tutaj...
Nocami być razem jest prościej, we władzy ciała jest dusza, nic nas nie drażni, nie złości, poważnych tematów się nie porusza. Zamykam oczy i b...
Chcę wolne od zaraz Chcę wyjechać daleko Chcę pobyć tam sama Chcę się poczuć tam lekko Chcę wolne natychmiast Chcę inny krajobraz I dźwięki,...
Zeszłam ze szczytu w nowej sukience Nikt mnie nie widzi, może nadal tam jestem Byłam na szczycie, stamtąd trudno jest dostrzec Że w mieście moim są...
Nie rozumiesz Nie rozumiesz Jak bardzo kocham Cię ! Czy to wszytko poszło w piach? Czy to wszystko zniszczył czas ? Płoniemy, płoniemy Teraz p...
Freon (ft. Dawid Podsiadło, Duit)
[Zwrotka 1: Oskar] Później leżą patrząc w sufit, to spółka w takich bajkach Szlugi, potem drugi, kółka z Lucky Strike'a Na podłodze sterta ubrań: m...
Zabierz tę miłość (ft. Julia Wieniawa)
Zabierz tę miłość Nie mogę jej już znieść Uczucia giną Jak deszcz i śnieg Poganiam je Wyprzedzasz mnie Przecież też wiesz Mijamy się Moja ni...
[Intro: Rafał Walentynowicz] O 15:30 Solar i Białas w asyście ochroniarzy, policji i straży miejskiej pojawili się w Liceum im. Batorego w Warszawie....
Za krótki sen (ft. Dawid Podsiadło)
To był tylko za krótki sen Przeleciałam przez palce w cień Tuż pod tafla się rozbił nurt Szara woda porwała mnie To był tylko za krótki sen Pow...
Przypływy (ft. Ralph Kaminski)
Z prądem przypłynąłeś do mnie Zatrzęsienie Krąży we mnie teraz wszystko Dokąd – nie wiem Czy to normalne jest By z dnia na dzień oszaleć tak M...
Słodka jak truskawki latem A trzyma w łapie tylko kubek słonych łez Skromna jak pole fiołkowe I to w ponury dzień Ej, chyba dzwoni kurier Tylko s...
Nie wiem czy to miało sens Hulać tak, hulać tak Kolejny raz Carpe diem z dnia na dzień A potem sza Cicho sza, cicho sza Sorka za ten telefon...
Na serio tak wleciała z takim różowym outfitem, cała odpalona Wyszła z limuzyny Wchodzę do szkoły dobrze ubrana SGH, Dolce Gabbana Wreszcie Juli...
Wakacje w Warszawie idą całkiem płynnie Ty wciąż tańczysz, ja wciąż oblewam siebie winem Taki chyba biznes Robię ci już setne zdjęcie Sama nie wie...
Zakochałam się w nieznajomym Zobaczyłam go w tramawaju Chyba w dziesiątce Na wyścigi bez biletu błądzę Na pierwszą lekcję nieprzygotowana Spóźnię...
nie byłem sam choć bylem sam i mówię wam, ze to zero dram i mogę grać dalej stać nie będę bać się uwierz waść nie chcesz mnie znać nie chce c...
Niech widza jaka z nas jest para Od różańca i browara Wszyscy się na nas patrzą W rytm tańca klaszczą Zobacz jestem idealna spadam z nieba jak ma...
Wow Chuja kładę na was robię czystkę Niepozorny chłopiec, który rozjebie Ci biznes Wkoło cały dzień, cały dzień piszę listy Sobel przecież nie jes...
Inne piosenki wykonawcy
Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes...
Un estómac cada volta més prim més encongit i delicat, etc... Unes despeses necessàries pel cap cada colp més: aspirines, calmants. Un cor més malaltí...
El cel blau ens dona pau i el cel gris dóna matís a la vida quotidiana. I l'amor dóna calor i l'hivern porta fredor si no tens abric de llana. L...
Les cames voluptuoses de la cambrera del bar on sóc se'm mostren, mentre ella carrega d'ampolles el frigorífic. se'm fa bella i tendra. Desitja...
Pel balcó he vist com neix el dia. Amb el treball he vist com passa el dia. Amb amargor he vist com mor el dia. Si el somni és bo?... He nascu...
Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Le...
Fem l'escamot del qui mai no reculen i sols un bes els pot fer presoners, fem l'escamot dels qui trenquen les reixes i no els fa caure sinó un alt...
Al damunt de la tomba Al damunt de la tomba hi ha nat un taronger, i a la branca més alta hi canta l'esparver, que diu en son llenguatge, sempr...
Jo seria el patró d´aquell vaixell que es veu a l'horitzó aniria més lluny que l'horitzó donaria a les noies el meu cor i el tornaria a prendre...
No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat an...
És com un ball, inefables els girs. És com un ball, on s'ofeguen els tirs. És com un ball, ple de nacre i sospirs. És com un ball. No puc eixir,...
En Joan s'ha suïcidat! No es preocupe, senyora, Això ja sol passar. Han robat el meu Banc! No es preocupe, senyora!, Això ja sol passar. Una bom...
Ajagut a la fusta del taulell, llegeix, amb grans de pebre, els fets de Buda; i, al costat d'una vella geperuda, s'immobilitza com un blanc farcell...
I Varen pensar-me uns savis dits la forma que sóc i guardo. II Ben endinsada en fang, en bronze, pujo, claror d'idea, per les arrels més fosques al...
Amb pas senzill, gasta el terra i sabates que paga ell. Còmode o no, gasta autobús a dojo, que paga ell. Amb gran esforç, gasta el seu cos vuit...
Noia del tram, tens l'esguard en el llibre, i el full s'irisa en veure's cobejat. I el cobrador s'intriga si giraràs el full: sols per veure't els ull...
Aquesta tarda jo he trobat Eugènia -la que espera del viure un paradís- tota neu i perfum, com la gardènia, i als ulls un blau de mar tremoladís....
4.- Arribes a besar-me quan la distància és de quilòmetres. I, en canvi, arribes. 3.- no sé si són els llavis petits, molt vius, així, corn s...
Quan la passada del vent afina la tarda tèbia del mes d'agost, penges com una morta gavina dalt de la pedra grisa del rost. Des de les blanques p...
Aquell verd de les algues sense vida, els llaguts amorrats i despintats, i la deixalla, que convida a l'ondulant sagacitat dels gats; i aquells ca...
VI Mai no preguntis qui ets. A cada moment canviaries dins el mirall. Defuig els ulls que saben. VII Des de quin dubte, en quin moment les formes s...
XVI Aviat, fora del temps, d'il·limitades raons del nombre, sols pensament, ordeno vastituds de misteris. XVII Cargol, reposes al balancí de l'alba...
XII L'acant escolta ecos de llunyania. Eternitzades, altres fulles tremolen als sons apagadíssims. XIII Vibraven sempre, just ferides per l'aire, o...
Formes I Paraules (Xxii-Xxvii)
XXII Fuges, tempesta, del bon temps, i sofrien, per la teva ceguesa, I'or tardoral dels freixes, cansada son de masos. XXIII De qui fugies sinó de...
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligat...
A la plaça de la Savanne, de Fort de France (Martinica), enmig de vuit enormes palmeres, hi ha un monument acadèmic i solemne, a la memòria de Josefin...
UNA ESCULTURA DE FENOSA Bella hamadríade, en els teus braços, espatlla i si acotxadora d'un violí, sols en parença sones tan fi per a una nova s...
Justa la fusta. Justa la fusta. Justa la fusta. Justa el garrot. Garrot, garrot, garrot... Garrot, de dalt amplot, de baix amplet. De cop ben fort...
-Eh!, tu, Hereu Riera, bé pots ben ballar, mentre que ta aimada a la mort s'està!- Tota la musica de cop va parar. Donà un tomb per plaça, somb...
De vegades l'accent policromat, l'ull que es desarma, el braç que s'abandona i la fluïda voluntat que despersonalitza la persona en una tèbia mitja al...
Doncs era un rei que tenia el castell a la muntanya, tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases, i al matí des de la torre cada dia els...
He llegit aquesta tarda que la fàbrica Paulac, ha tancat les seves portes, i ha fet crac! El diari diu que el pobre fabricant s'ha arruïnat, i ha hag...
Per ordre de l'Alcalde es fa saber a tothom que una fera ferotge del parc s'escaparà. Es prega a les senyores compren força aliments i no surten de c...
Voldria ni molt ni poc: ésser lliure com una ala i no mudar-me del lloc platejat d'aquesta cala; i encendre el foc del pensament que vibra i lle...
l'autómnibus correcte ara acull al nadó amb la dida que el porta el nadó és més petit que la mamella d'ella més petit i més bru: -tot ell sembla una...
Tant com estime la terra, ai mare!, i no vull ser llaurador, ai mare!. Jo no vull ser llaurador. Si no hem compren un tractor, ai mare!, que les xiqu...
Ve't aquí per on, jo sé que tu ja no m'estimes. Ve't aquí per on, jo sé que tu m'estimaràs. Ve't aquí per on, jo sé que tens un ull de vidre. Ve't aqu...
Antonio, mestre perruquer, ha sorprès a la seva muller en amorosa baralla amb un tercer, i el cap li talla, amb la navalla tot cridant: Traïdora! Infi...
Una nit de lluna plena Tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. A Catalunya deixí...
Au adéu, comence el meu comiat a tot el temps passat. Bon vent i barca nova! Sé però, que no s'estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una...
Senyoreta dolça i tendra, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... Ja no existeix! Senyoreta bonica i tibada, jo vull l'amor On és? Ah! L'amor... N...
Cavaller d'un corser qual crinera és de flames só jo l'incendiari de mots d'adolescent. Blasmo els déus a ple vol: l'arraulit bestiari tem el fuet del...
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors. Cues d'estels. S'ajunten els es...
El preu que es paga per a viure. El preu que es paga per a viure. Quan més pobre ix més car. Quan més ric el preu és lliure. Pots pagar o no pagar. Pe...
Sóc ací. El destí m ha portat. I voldria saber qui és el tal destí per donar-li les gràcies a la meua manera. El destí és invisible. I és això...
Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sent A dintre d'ell. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines...
Ja té illa la Villa, que Menorca és oberta. I taronja la Cort, que València es fa el mort. Com s'endinsa la mar ofegant per on passa. Com s'endinsa l...
Estimada Antònia: T'escric des d'ací, molt lluny de casa. La pluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on, ara, em trobe esperant un go...
Sense plors, ni sospirs. Sense tristor als ulls. Sense paraules buides. Sense morir de pena. Amb el cos d'una peça. Amb el cor al seu ritme. Amb el ca...
Als Pares Amb Tota La Impotència
Una caseta prop d'una riera. Amb un petit hortet. Dues cabretes, cinc arbres, quatre gallines, flors, i un sou petit per a viure. Un poc de força al c...
Si t'arriba el matí, penses: ja ha passat un dia. Han passat dies i anys, i sempre és el mateix dia. Dia de morts i de dol, dia que mai no es voldria...
Caminem al trot. Cavall de tothora. Sempre lluny, mai prop. Mira que el Déu plora! Defugint l'esguard, l'horitzó se't menja, seré, desvetllat, on la m...
Infinitament lluny de tu, m'aproparia al bar. Transportat per l'aroma, demanaria un got. Destil·lat, d'aiguardent. Encendria un cigar ultramarí i al p...
Avui Que Fa Aquest Mar Descolorit
Avui que fa aquest mar descolorit, i la tarda no té glòria ni pena, i a vora de la calma del meu pit no hi sento sospirar galta ni trena, em trobo di...
M'estimo l'horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d'aquest paisatge indiferent. I em plau l'estona virolada: g...
Cançó Per A Dues Guitarres I Un Amor
Temps passat on el futur fos l'astre del bon port. Vaixell vell tot ple de cors ben joves plens d'amor. Una veu, dues guitarres fortes. Vela al món....
Passem, passant amb el que ens donen. Vivim, mirant aquells que viuen bé. Somiem desperts els ous que mai no ens plouen. Dormim, cansats no vol...
Tancat a casa la major part del temps, no sóc amant de llepar. No tinc déus, ni pensament de trobar-me en tal cas. Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em...
De deu, de vint, de cents d'anys, ens ve la història. I no arriba el moment de tastar la glòria. La glòria del després no m'és problema. Ara per ara,...
Ai! De bo, no res! De mal, cabassos! De feina, plens. De béns, escassos. Ai! Volguts per molts que volen guanys. Serem la clau que els obre els panys....
Deu caps d'homes deformes penjats d'uns fils podrits, em riuen i em conviden a treure d'ells profit. Visió que m'és pesada, no la puc suportar....
De genoll en avall carn estripada. Amb un pit grassonet i l'altre sec. Tres dents de dalt, del mig, li eren mancades. I reia amb boca gran. Un...
Penyora d'amor, penyora. Si tu em besaves, amor, jo et donaria una rosa. No fóra mesquí de res, penyora d'amor, penyora: - o bé et tornaria el b...
Jo sóc fill de família molt humil. Tan humil que d'una cortina vella Una samarreta em feren: vermella. D'ençà, per aquesta samarreta, no he pogut...
La Meva Amiga Com Un Vaixell Blanc
Aquella verge vinclada als meus braços tota es donava però ha fet un gran crit. -Oh, amat, no temis! - em deia ajocant-se: -No hi ha a la terra ca...
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota...
Dolça amigueta juguem a fet, o a corretgeta o a bell indret. Dolça amigueta no tinguis por: ni he d'allunyar-me ni en cap racó fer-te malícies o...
Tot aquest món ja és ben divertit. Ja no hi ha amos ni criats. Ara els qui manen parlen amb tu sense cap mena de recança. No és pas allò de l'esclavit...
Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre, i la lluna s'afanya a pujar la carena! I ronda el ca fidel a la serena perquè al seu amo capritxós...
Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! El color negre que tant m'estime, se'n vindrà amb mi. Jo sol d...
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i...
Poema Per A LExposició Apel·les Fenosa (Figurina DArgila)
Dolça forma, que una esperança violenta ha pres als destins; mica pura de terra, dins un buit de llum dibuixant-se. La seva solitud (amor!): atò...
Ovidi Assaig De Càntic En El Temple
Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i no...
El pas tel temps farà de nosaltres colors. Ja no se n'anirà l'ocell de tants amors. Vidres fràgils de goig. Nits i dies de sols. Vaixells de deu mil...
Petita i blanca enyora el mar la teva casa. Enyora l'aire d'una cançó d'una besada. La teva pell és del color sense mirall de terres clares....
Del vaixell de les veles de zèfir l'irradiador de proa ha xuclada la sang del sol morent al mar. Rovell d'ou destriat en galledes de fusta. Sit...
De dalt a baix em creuarà la mort. De dalt a baix m'engolirà la nit. De dalt a baix em deixaran en terra. De dalt a baix em vestiran de fusta. De...
Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany:...
Prendre, prendre el vespre, la poma i l'escultura, prendre l'ombra i el mur i prendre el peu, el coll de la dona ajaguda i després obrir les mans....
Trencaclosques (Es Pi I Es Nas) Dedicat
Vaig apropar-me a una papallona parada en una flor. I vaig preguntar-li: ets feliç? tu que només vas de flor en flor tot lo dia, sense altra dist...
Serà blava i tranquil·la la mar. Serà verda i espessa la vall. Serà gran i dolça la muntanya. Serà un dia que durarà anys. Gent de mar, de rius i de m...
Sí senyor! Que sí senyor! Sí senyor! Te la raó, senyor! Sí senyor! Diguim, senyor! Ben cert, senyor! Tot un senyor! Sí senyor! Vostè és senyor! Molt b...
Fa una lluna clara i una nit serena. Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan; damunt les finestres cau la lluna plena, cau damunt la pica que la fa brillan...
L'estiu, el mar, el sol i tu. més prompte que mai, és estiu, som joves, ens agrada el mar. Sortim al carrer l'autobús no ve, quan vol venir, ve. Però....
Ones que vénen. mar que s'allunya. Tot és ben prop. Tot és lluny. Plors que s'enceten. Riures que es moren. Quan creus que tens, tot s'esmuny! Verd e...
Aquesta nit hi ha Liceu. De l'aristocràcia, palau. Bell. Ferm. Gran. Senyor. Prepara'm l'smoking, Romeu. Vull el cotxe a punt a les deu. Sabates. Col...
Tot Explota Pel Cap O Per La Pota
Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent. La nostra és força creixent. Les molles volen al vent. Diuen: Si no...
Una nit fosca i plujanera. A prop del bosc. El vent fa fer petar les branques Les fulles cauen, De tant en tant l'udol d'un llop (que per cert...
Què et sembla si tornàrem cap a casa? Per més que ens esperem, no ens torna l'eco. Sense ell se'ns va morint el fet de viure: A mi la veu, i a tu els...
Ara que estic al llit malalt, estic força content. Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanque...
La plaça, tant pels edificis com per l'animació que hi donen els veïns, és un dels centres de la ciutat. Un home reparteix fulls clandestins. Al...
A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania. Va com va. A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria. Va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han d...